LA NIT
Ara que la nit se'n va esgotada
acostat a mi i pren-me el respir,
que demà no em quedin només paraules
sinó el teu petó clavat al pit.
Ara que ja sembla que tot s'acaba
em fa por pensar que te'n vas així,
que ens hem conegut només per ventura
per casualitat i no pel destí!
És que aquesta nit, he palpat el cel
surant per les ones desendreçades dels teus cabells,
vetllant els teus ulls, emparat pel desig,
he robat la claror però si ara la perdo tot serà fosc...
És que perdré el nord si te'n vas així
i em mancarà l'esma si no ets amb mi,
que t'he conegut i he refet el meu món
i ara tot comença per tenir-te a prop.
Em cauen les llàgrimes a bassals
ResponderSuprimirFelicitats pel blog. "pinta" molt bé.
ResponderSuprimir